Apudeltro tiene razón, pero diría que no en cuanto a su ejemplo. En él la ventaja sería de 4: fijémonos en cómo se dividiría el peso entre las 3 cuerdas suejatas a éste y la 4ª que sujetaríamos nosotros. Esto coincide además con la fórmula, dado que hay tan sólo dos poleas móviles (2^2=4...).
En cuanto al ejemplo de di sí sería de 8 y hay 3 poleas móviles (2^3=8...).
Esto es lo que me dice el sentido común, no he repasado poleas desde hace tiempo, así que lo siento si "la estoy liando".
Jo diria que l'avantage mecanic sempre el donen les politges mòvils, llavors si hi ha tres politges, una ha de ser fixe, pq no poden ser totes mòvils, sino no estarien penjades d'enlloc, llavors es 2^n on n es 2 per haver-hi dues politges mòvils, es a dir avantatge 4.
jogui va escriure: Jo diria que l'avantage mecanic sempre el donen les politges mòvils, llavors si hi ha tres politges, una ha de ser fixe, pq no poden ser totes mòvils, sino no estarien penjades d'enlloc, llavors es 2^n on n es 2 per haver-hi dues politges mòvils, es a dir avantatge 4.
Crec que t'equivoques.
En l'exemple d'apudeltro l'avantages és de 4, mentre que en el de divad és de 8, sent ambdòs amb 3 politges. No necessàriament ha d'estar fixa una de les politges.
La pregunta parla sobre l'avantatge màxim... El màxim seria de 8.
Quin es el maxim avantatge mecanic que podem aconseguir amb un sistema obert de tres politges ?
a) 4
b) 6
c) 8
d) Amb les politges nomes es pot fer unc anvi de direcció de la força
Haver si hem podeu ajudar per si es una errata del llibre de safety integral o soc jo que no m'aclaro ni a la de tres.
jo he donat per la bona la B , segons tinc estudiat en les politges mobils quantes mes politges menos esforç s'ha de fer i es redueix a raó de 2 per politja.
Aixi que 3 politges per 2 = 6 d'avantatge mecanic.
No se si m'he explicat be ja que hem costa parlar amb tecnissismes i tal, suposo que si.
El llibre fica de bona la A , 4 , i estic fart de donar voltes al llibre i no tinc nassos a entendre perque, o m'he futut la picha un lio o jo que se.
Haver si algú m'aclareix el perque o hem confirma que es una errata del llibre.
gracies macus
segons el meu parer:
els sistemes oberts poden ser: instal·lacions simples (varies politjes i una sola corda) o compostes (varies politjes i varies cordes).
com que demanen el máxim AM, aquest s'aconsegueix amb un sistema compost.
F=R/2^n (n=número de politjes móbils) i AM = 2^n (n=número de politjes móbils)
així doncs amb 3 politjes mòbils tindriem AM de 8. el que passa es que la direcció de la força que haurìem de fer per pujar la resistència, sería la mateixa direcciò de la resistència, la cual cosa sería una mica incómode.
Crec que hi ha molta gent confosa amb els termes sistema obert de politges i sistema tancat.
El sistema obert seria el de Tiri Slater. En aquest cas l'avantatge és de 4 ja que només tenim 2 mòbils que ens donen un avantatge de 2 cada un i una fixe que simplement canvia la direcció de la corda. Aquí si que val fer la ratlla aquella i contar cordes.
El sistema tancat és el que més avantatge dona, però no és el que ens demanen a la pregunta, és el cas de les imatges de Lluti, Di2007vad, etc.
No ens demanen en quin cas tenim més avantatge sinó quant avantatge tenim en un SISTEMA OBERT
El sistema d’apudeltro té un avantatge de 7. Tot i que tenim una politja fixa, fixeu-vos que és un sistema tancat. És a dir, la segona politja fa la mateixa funció que faria un tràctel amb una politja fixa i sistema tancat. I per tant, tot i ser fixa, tenim un avantatge de dos en la primera politja. De totes maneres deixo un enllaç de fa un temps, on ja varem parlar d’aquest mateix cas.
Per cert, a la pregunta principal, la resposta es 8. Seria el cas que ha penjat apudeltro, però muntat al revés, l’ancoratge seria la càrrega, i la càrrega l’ancoratge. Perquè sinó, de la manera que ell ho ha dibuixat, l’avantatge és de 7, com he dit abans.
I així, tot i ser un sistema compost, també és un sistema obert, com diu la pregunta.
El que esteu posant vosaltres, és el que el llibre anomena sistemes "tancats" no?
El sistema obert vindria a ser com la imatge aquesta:
Però canviant les dues de dalt per la de sota i viceversa, és a dir, lligant la 1 i la 3 al pes i lligant la 2 al sostre, amb el que obtens que el pes penja de 4 cordes, i tens avantatges 4... o almenys jo ho entenc així... amb la pregunta de mecànica de vehicles ja vaig quedar com un tonto espero que no torni a anar errat... jejeje
Chaito tiene razón, la ventaja mecánica de la imagen de apudeltro es 7 , se puede comprobar fácilmente.
Basta con sumar todas las fuerzas que van hacia arriba e igualarlas a la de la resistencia, a ver si lo explico bien.
Aplicamos una potencia P en la polea de abajo (la tercera), de modo que la tensión en el otro extremo de la cuerda será T (dirigida hacia arriba).
Luego en en la segunda polea, el extremo de la derecha suporta una tensión T+P, es decir, toda la polea tercera. Y el extremo de la izquierda una tensión T+P (dirigida hacia arriba), la misma que en el extremo de la derecha.
Finalmente, en la primera polea (de arriba), soporta la segunda polea, de modo que el extremo de la derecha soportara una tensión 2T+2P (T+P por cada ramal), y la parte izquierda tendrá una tensión 2T+2P (hacia arriba).
Resumiendo, las FUERZAS DIRGIDAS HACIA ARRIBA en este sistema será de:
Tercera polea T. (Y en esta se demuestra que T=P)
Segunda polea T+P
Tercera polea: 2T+2P
Todas estas fuerzas son las responsables de vencer la resistencia R a saber.
(2T+2P) + (T+P)+ T = R (Como T=P)
(2P+2P) + (P+P) + P = R
7P=R
P=R/7 ventaja mecánica = 7.
Entiendo entonces que es un error centrarse en la fórmula típica que nos presentan en los líbros, ya que es demasiado simple para contemplar otros casos.
De hecho, la fórmula sería diferente, como señala apudeltro en el otro tópic. Si añadimos una cuarta polea, siguiendo el mismo sistema, sumaríamos 4x(T+P), u 8xT, quedando una ventaja de 7 (que ya teníamos) + 8 (por la nueva polea) = 15. Es decir, siempre sería cuestión de restarle 1 a la ventaja que tendríamos con la otra fórmula, quedando 2^n-1, siendo n el número de poleas.
Lo que cuesta es imaginarse a la resistencia nivelada tal y como está en el ejemplo de este tópic, teniendo una tensión diferente cada cuerda... En el del otro tópic no, pero en éste, ves la resistencia nivelada y tienes la tentación de pensar que se divide por igual..., o al menos yo.
Pero para concluir, y preguntando a los "expertos": ¿Pensáis que es mejor dejarse de fórmulas y sencillamente razonar partiendo desde la fuerza que hacemos en el extremo a estirar o desde la resistencia y punto?
Y, por otro lado, ¿qué posibilidades hay de que salgan en el examen sistemas así?