TEMA:

hola!!! avans que res volia saludar a tothom, soc nou al foro.
volia explicar la meva historia.
tinc 29 anys cami dels 30 el 15 d´octubre, despres de molt meditar y ara que hem trobo en un bon moment per fer-ho, me decidit prepararme les opos per les seguent convocatoria tan de la generalitat com de bcn, la questio es que deixare de treballar ya que tinc 2 anys de paro, per poderme preparar al 100%, els inconvenients es que tinc un fill de 12 mesos que per un costat es una part negativa el deixar una feina fixa y "bona"....y per l´altre m´agradaria que en un futur veies el seu pare com un bomber ya que trobo que es l´ofici mes gratificant y en el que un es pot sentir orgullos.
la veritat es que tinc por de arrivar als 35 y no poder entrar, despres de deixar moltes coses per el cami, yo estic segur de que es la feina desitgada, pero despres de llegir part del temari y intentar tan sols arrivar a 8 paliers a la course navette y 38 segons a la barra, estic molt desanimat y amb la moral per el terra.
aixi doncs m´agradari que dongesiu el vostre punt de vista segons la meva situació.
es tard començar amb casi 30 anys sense cap punt de merit?
val la pena deixar la meva actual feina per dedicarme al 100%?
els 7 paliers i els 38 segons son marques que podran superarse amb esforç i dedicació amb el temps?

moltes gracies i perdoneu el toxo de escrit.

pd. hem deicideixo a fer ara aquestes opos, per que avans em va ser imposible per motius de salut familiar.

gracies!!!

una altre cosa, les marques de avans, son del primer dia que vaig intentar-ho, se que son baixes pero no he entrenat res de res.

salut!!

HOLA BLANKO, INTENTARE EXPLICARTE LA MEVA SITUACIO LO MES BREU POSSIBLE, PERQUE MAI ES TARD.
ACTUALMENT TINC 33 ANYS.
PORTO 7 CONVOCATORIES (-98 INEXPRIENCIA, -99 EM BAIX CASAR,
-2000 LES MILLORS) BAIG TREURE UN 7.6 DE MITJA SENSE CAP PUNT, L'ULTIM NO RECORDO MALAMENT PERO VA ENTRAR UN 8.4.
LA RESTA DE CONVOCATORIES PER MOTIUS DE FEINA I FAMILIARS NO VAIG PODER FER RES.
-JO HE DEIXAT LA FEINA FIXA FA 1 ANY , AMB DOS FILLS I 33 ANYS, U BAIG FER PER PODER PREPARARME A FONS ,HE FET UNA CAMPANYA I ESPERO FER LA SEGONA AQUEST ANY. PER LO TANT NO ET DESANIMIS PER L'EDAT NI EL CURRU.
SI TREIES LA MITJA DEL 2000 I ELS MERITS D'ARA SEGUR Q ENTRARIA,AIXI Q ANIMS I PER TOTES.

SALUT I SORT!!!

Hola blanko, jo ja tinc 30 anys jeje i al Gener faré els 31.
Vaig començar com tu, als 29 amb tots els dubtes que tu tens.

Per la meva experiencia, si la teva feina es bona, no la deixis, la feina de bomber ha de ser tremendament satisfactòria, però es una "carrera" molt dura i sacrificada. Estudiar, sortir a correr, anar a la academia, els carnets de camió... I tot aixo no es fa amb 4 dies, sinó amb ANYS. Dic anys perque els 2 anys de paro ami hem semblaven molt, pero el temps passa volant.
I les convocatories van molt lentes. A la que no te n'adones, set poleix el paro i amb prou feines t'has pogut presentar a un parell de puestos.

Per la meva experiència continuaria a la feina, i m'esforsaria a treure 2 hores diares de on fossin. 1 per estudiar i 1 per entrenar i apretar el finde o els festius. ( amenos que estiuguis excent de hipoteca y un bon saldo a la cartilla jejeje )

Almenys aixi uns mesos, després tu ja valoraras si vols deixar la feina per apretar 2 anys o continuar aixi.

Jo estic casat, com tu, i amb hipoteca, suposo que com tu. I portava 8 anys a la meva antiga empresa que vaig deixar, i en el camí tan llarg que s'ha de recorrer y currarteu estudian i entrenan per lo de bomber, tens temporades que ho engegaries a la merda tot, com d'altres que et menjaries el mon, jeje , costa avegades trobar un equilibri.

Jo ara estic foten el gamba amb feines temporals per anar vivin mentre m'ho compagino tot, pero devegades es dur, perque els carnets valen pasta, si et presentes a una altra comunitat costa diners, academia mensual costa pasta, etc.

Sobre els teus temps en la cursa i la barra, si mai has fet res es normal, pero entrenant tot es millora. Pero s'ha d'ENTRENAR seriosament per bomber. Fes-te a la idea que a l'hivern si fot rasca, t'has d'aguantar i sortir a correr igual, a fer series a la pista, etc. Es molt sacrificat.

En fi, resumint, que suposo que la gran majoria estem aixi, amb els nostres curros compaginan la opo i la familia com podem. Sacrifican caps de setmana per estudiar i entrenar, recuperar hores en els festius, etc.

Sort titi, espero que t'ajudi a aclarirte una mica la meva opinió

moltissimes gracies, m´heu ayudat molt, la veritat es que necessitava aquests anims de gent en la mateixa situació, no tinc cap lligadura economica i uns petits estalvis aixi que amb el paro no crec que li falti res a la meva familia, per aixo vui deixar de treballar.
la meva familia hem recoza al 100% en aquest pas tan important en la meva vida i m´agrada que confiin en les meves qualitats, pero clar jo hem veig una mica peix, pero com dieu res que no es pugi fer amb temps i dedicació "soposso".

bueno hem posare les piles desde avui mateix, moltes gracies companys i espero en un futur, estar junts dintre del cos de bombers.

gracies!!!!!

doncs de ser aixi blanko, agafa el paro, y ves 2 anys a muerte, camapañes forestals, treute els carnets, estudia, entrena y molta sooort !!!!

Jo tinc 30 i em vaig decidir amb 29 a opositar, no he deixat la feina i vaig començar amb marcas similars a les teves, ara ja les milloro.
També tinc l'afegit de que encare no tinc cap amic opositant i aixó també condiciona perque entranar i estudiar sol no es el mateix.
Anim i que el tema de ser pare et serveixi con a motivacio.

si la veritat es que hem motiva molt, gracies!!! i molta sort!!