TEMA:

Avera aixó de veure una pel·licula una mica desagradable no te res a veure, almenys jo vaix veure com un amic meu va tindre un accident amb moto sense casc i es va obrir el cap amb 14 punts es més li veia el crani jo, i ja t'aseguro que en aquell moment el que menys penses es amb el fastic que fa, simplement en atendre aquella persona el millor posible i ja esta. esclar que una pel·licula et pot fer engunia pero no es pot comparar amb la realitat. jo estaria mes preocupat amb el tema de vertigs i fovias que amb las pel·liculas gore aquestes.

Si tens vertig : Ves a port aventura i a la Warner i puja a totes les atraccions 3 o 4 vegades... fora vertig. Sobretot a la caida del ave fenix o com es digui.

Si tens claustrofobia : Ves a tots els castillos del terror i a port aventura tambe per hallowen . Fora calustrofobia.

Si tens por a la sang: Vesten de voluntari de medico forense a fer autopsies.

Si tens por de climber: Oposita de ... oposita de ... res, fuig d'espanya i prou.

Si hi ha solucions per tot nois, no se perque us calenteu tan el cap a treure hipotesis enlloc de buscar les vostres propies solucions per afrontar la opo.

Penso que la pregunta haria de ser desglossada per poder ser ben contestada:

1 ¿Algú a qui "li fan angoixa" aquestes coses pot canviar?

2 ¿Algú a qui "li fan angoixa" aquestes coses haria de ser bomber encara patint-les?

1. La resposta a la pregunta 1, en el sentit de "si es facitble o no", és clarament: sí, mitjançant l'habituació. Aquesta, junt a la sensibilització, el condicionament clàssic i l'operant constitueixen formes molt bàsiques d'adaptar-se al medi i també són presents en molts animals. En psicologia, gràcies a estratègies que combinen aquests aprenentatges "es curen" la gran majoria de fòbies; es tracta d'estratègies "conductistes".

No obstant, tenint en compte que la ment humana és complexa i, a més d'aquests aprenentatges bàsics disposem d'una "neoescorça" que ens dota de processos molt més complexos, sovint les pròpies estructures cognitives dificulten aquests aprenentatges bàsics. Per exemple, una falsa creença tipus "les persones no poden canviar" o "ho he intentat tot i segueixo tenint por a X" constitueixen barreres per la superació de les fòbies, en aquests casos és requerida una "reestructuració cognitiva" prèvia.

També m'agradaria comentar que es tracta "d'habituar-se" a un tipus d'estímuls - recordo que parlem d'un tipus d'aprenentatge o "desaprenentatge", segons com es miri, molt bàsic - no d'un canvi de "mentalitat" ni personalitat (tret en el cas de les possibles barreres cognitives comentades). Amb això vull dir que habituar-se a veure caps, braços, etc. no implica tornar-se un "House" frívol, sense escrúpuls i cínic (al menys no necessàriament).

2 Bé, a aquesta pregunta penso que els que no estem encara a l'escola de bombers, els que no estem tant familiaritzats amb les situacions que ens podem trobar i les possibles circumstàncies tant dins com fora del grup en les que pot tenir lloc cada situació, ho tenim una mica difícil per respondre de forma precisa.

Potser algú a qui li fan o podrien fer angoixa "aquestes coses" podria tornar-se un perill per a sí mateix, els seus companys i altres implicats, però ben mirat, l'única forma d'habituar-se al 100% a aquests estímuls és exposant-s'hi. Per tant, en la meva opinió, prèviament s'ha d'optimitzar al màxim l'habituació simulada abans de l'exposició a l'estímul real en una situació de perill real (tècniques basades en la imaginació o, fins i tot, simplement mirar una gran quantitat de diapositives de cadàvers, ferits o cremats podria ser molt útil). Així, el primer estímul en viu seria "menys primerenc" i es minimitzaria el risc de què el bomber novell es tornés perillós. Si acompanyem això amb una minimització de les seves primeres responsabilitats, ara i només ara diria que no hi ha problema si algú és bomber novell patint encara aquesta angoixa (fins a una mesura raonable, descarto el que es desmalla per una goteta de sang xD).

Sento la parrafada.

Gràcies per ilustrar-nos Hurkypurky.

Jo personalment si veig sang em marejo. Sé que és molt trist, però creieu-me de que ho he tingut molt en compte a l'hora de decidir-me a opositar. Tinc confiança de que (en el cas que tregui la plaça) superaré aquest temor o, com a mínim, aconseguiré a conviure amb ell.

Penso que a bombers es fan moltes coses diverses i que en algunes situacions seré capaç d'aportar més que en unes altres. D'això es tracta, no? De fer pinya i aportar lo màxim en el que se't dóna millor i de fotre collons en el que no tant.

Així és com ho veig jo com a mínim