Laier va escriure: A mi tampoc em convenç la pregunta, crec que és dubtosa i falta molta informació per poder dir quin detector serà més eficient. He redactat aquesta impugnació, l comparteixo..
Manifesta:
Que per mitjà del present escrit formula la impugnació expressa de la pregunta que es detalla a continuació, corresponent al test del segon exercici de la primera fase d’oposició realitzat el passat dia 05/05/2019.
El tribunal, en data 06/05/2019, va fer pública a la pàgina web interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/b...escala-basica-81_19/ la plantilla de respostes correctes corresponents al test del primer exercici de la fase d’oposició.
En motiu d’aquesta publicació se sol·licita la impugnació de la resposta donada com a vàlida per a la pregunta 69 del qüestionari «Model A».
La formulació de la pregunta 69 del qüestionari «Model A» és la següent:
En un establiment dedicat a la producció tèxtil amb cotó, quin seria el sistema més ràpid de detecció d’incendis?
Detecció termoestàtica.
Detecció termovelocimètrica.
Detecció termofusible.
Detecció òptica de fum.
El fet que motiva la present reclamació és que segons la legislació existent en temes de prevenció i extinció d’incendis (RIPCI, RSCIEI, CTE, UNE 23007-14), que parla del manteniment i del disseny d’instal·lació idoni en cada cas, no s’estableix en cap cas una interpretació única que recolzi la resposta donada com a correcte que els detectors òptics de fum són el sistema més ràpid per detectar un incendi en un establiment de producció tèxtil.
A mode de justificació, adjunto enllaç d’un document elaborat per un Servei de Prevenció reconegut i avalat per la Diputació de Barcelona (www.diba.cat/documents/467843/96195101/P...9d-89c3-09c64f1eeb18), en què s’explica detalladament el procès a seguir per dissenyar el sistema automàtic de detecció més adequat en cada cas. A la pàgina 13 concretament, en l’apartat de paràmetres de disseny basat en la norma UNE explica quines son els criteris a seguir, en el punt que parla dels detectors diu explícitament; “los detectores serán del tipo adequado a la forma de desarrollo probable del incendio, teniendo en cuenta que no hay ningún tipo de detector que sea el más adecuado para todas las aplicaciones y la eleccion final dependerá de las circunstancas propias de cada caso.”
En aquest sentit, afegiria que de les dues opcions que dóna la pregunta, un és un detector de fums (òptic) i l’altre de calor (termovelocimètric), les particularitats de cada tipus són; que els primers serveixen per un detectar incendis a l’etapa inicial i de materials de combustió lenta com el cartró, i els òptics en concret són bons “Únicamente responden a humo visible, y son idóneos para zonas limpias y fuegos sin llamas.” tal i com expliquen al Manual de Seguretat contra incendis publicat al Col·legi d’Enginyers de Barcelona en el següent enllaç: www.enginyersbcn.cat/media/upload//arxiu...cion_y_Alarma_V0.pdf. En canvi, els dos documents recolzen que els de calor són més adequats per combustibles que desprenguin calor amb rapidesa, que seria el cas dels productes tèxtils ene general i concretament del cotó, que és un material que tot i que té més bona resistència al foc que altres materials tèxtils sintètics, un cop s’inflama emet flama i calor ràpidament provocant un canvi de temperatura diferencial en poc temps. Per aquesta raó, crec que la pregunta està formulada de manera confusa i amb la informació que es dóna les dues respostes podrien ser vàlides.
En segon lloc, voldria afegir a mode de justificació de la impugnació, que en els documents esmentats s’enumeren clarament els criteris a valorar a l’hora de decidir quin és el sistema de detecció més efectiu o ràpid per a cada cas i per a cada instal·lació i en tot moment mencionen que depèn de les característiques de les mateixes i de les condicions ambientals del lloc a protegir; per exemple l’alçada de l’espai, efectes de la climatització i ventilació, superfície que s’ha de cobrir, tipus d’establiment industrial, del tipus de maquinària o equips que hi pugui haver a la zona, possibles falses alarmes. Així doncs, en aquest cas donat que es parla de producció o industria textil, per tant no parlem d’un espai a protegir en que simplement trobem roba i teixits, sinó que hi pot haver maquines i altres components metàl·lics que variaran el comportament del foc i per tant les necessitats del tipus de detectors a instal·lar, dades que tampoc s’han facilitat a la pregunta i que seria informació determinant per poder dir amb més correcció quin tipus de detector seria més ràpid en activar el sistema.
Finalment, per tots els motius exposats, sol·licito:
Que es procedeixi a l’anul·lació de la pregunta 69 del MODEL A i a la substitució de la mateixa per la pregunta corresponent de la llista de reserva.
BARCELONA, a 9 de maig de 2019
Firmat
bones,
he agafat la teva plantilla i li he fet algunes petites modificacions, majoritàriament gramaticals, respectant la teva argumentació i estructura del text. adjunto:
Correcció de la pregunta nº 69 de l’examen model B: “En un establiment dedicat a la producció tèxtil amb cotó, quin seria el sistema més ràpid de detecció d’incendis?”
a) Detecció termoestàtica.
b) Detecció termovelocimètrica.
c) Detecció termofusible.
d) Detecció òptica de fum.
El fet que motiva la present reclamació és que, segons la legislació existent en temes de prevenció i extinció d’incendis (RIPCI, RSCIEI, CTE, UNE 23007-14),que parla del manteniment i del disseny d’instal·lació idoni en cada cas, no s’estableix en cap cas una interpretació única que recolzi la resposta donada com a correcte que els detectors òptics de fum són el sistema més ràpid per detectar un incendi en un establiment de producció tèxtil.
A mode de justificació, adjunto enllaç d’un document elaborat per un Servei de Prevenció reconegut i avalat per la Diputació de Barcelona (
www.diba.cat/documents/467843/96195101/P...9d-89c3-09c64f1eeb18 ), en el qual s’explica detalladament el procés a seguir per dissenyar el sistema automàtic de detecció més adequat en cada cas. A la pàgina 13 concretament, en l’apartat de paràmetres de disseny basat en la norma UNE explica quines son els criteris a seguir, en el punt que parla dels detectors diu explícitament; “los detectores serán del tipo adequado a la forma de desarrollo probable del incendio, teniendo en cuenta que no hay ningún tipo de detector que sea el más adecuado para todas las aplicaciones y la eleccion final dependerá de las circunstancas propias de cada caso.”
En aquest sentit, afegir que de les dues opcions que dóna la pregunta, un és un detector de fums (òptic) i l’altre de calor (termovelocimètric), les particularitats de cada tipus són; que els primers serveixen per un detectar incendis a l’etapa inicial i de materials de combustió lenta com el cartró, i els òptics en concret són bons “Únicamente responden a humo visible, y son idóneos para zonas limpias y fuegos sin llamas.”, tal i com s’explica al Manual de Seguretat contra incendis publicat al Col·legi d’Enginyers de Barcelona en el següent enllaç:
www.enginyersbcn.cat/media/upload//arxiu...cion_y_Alarma_V0.pdf .
En canvi, els dos documents recolzen que els de calor són més adequats per combustibles que desprenguin calor amb rapidesa, que seria el cas dels productes tèxtils en general i concretament del cotó, que és un material que tot i que té més bona resistència al foc que altres materials tèxtils sintètics, un cop s’inflama emet flama i calor ràpidament provocant un canvi de temperatura diferencial en poc temps. Per aquesta raó, crec que la pregunta està formulada de manera confusa i amb la informació que es dóna les dues respostes podrien ser vàlides.
En segon lloc, voldria afegir a mode de justificació de la impugnació, que en els documents esmentats s’enumeren clarament els criteris a valorar a l’hora de decidir quin és el sistema de detecció més efectiu o ràpid per a cada cas i per a cada instal·lació i en tot moment mencionen que depèn de les característiques de les mateixes i de les condicions ambientals del lloc a protegir; per exemple, l’alçada de l’espai, efectes de la climatització i ventilació, superfície que s’ha de cobrir, tipus d’establiment industrial, del tipus de maquinària o equips que hi pugui haver a la zona, possibles falses alarmes.
Així doncs, cal considerar que es parla de producció o industria tèxtil, per tant no es parla d’un espai a protegir en que simplement trobem roba i teixits, sinó que hi poden haver maquines i altres objectes metàl·lics o d’altres materials que variaran el comportament del foc i, per tant, les necessitats del tipus de detectors a instal·lar, dades que tampoc s’han facilitat a la pregunta, i que seria informació determinant per a poder determinar quin seria el tipus de detector més ràpid en activar el sistema.
Finalment, per tots els motius exposats, sol·licito:
Que es procedeixi a l’anul·lació de la pregunta 69 del MODEL A i a la substitució de la mateixa per la pregunta corresponent de la llista de reserva.
BARCELONA, a 9 de maig de 2019
feel free de fer copiar pegar
