TEMA:

Hola companys un parell de preguntes sencilles:

Quina es l'alçada real d'aspiració d'aigua pq el llibre d'Adams diu 7m i el temari de la copisteria diu de 7.5 a 8 m.?

Als exemples 5 i 6 de la pàgina 16 del T9 (hidraùlica) del temari de la copisteria calcula la pèrdua de càrrega d'una instal.lació pero....

Pot ser que hi hagui una errada?
Nomès calcula la pèrdua per una línia de diametre 45 quan en realitat hi han 2 línies a partit d'una bifurcació.Llavors la pèrdua de càrrega de la línia de diàmetre 45 hauria de ser EL DOBLE,0.56km/cm2 * 2.
Això es l'exercici 5.Al 6 passa l'ho mateix.

Gràcies i a estudiar/entrenar!!!

NORRRRRR

Al càlcul de pedues sempre es calcula el punt més llunyà, si hi han 2 manegues una de 20 m i una altra de 40, el punt més llunyà serà la de 40, no se sumen; i el símil es fa amb una gota d'aigua, és a dir, la gota d'aigua només farà un ecorregut, no pot passar per 2 trams de mànegues a l'hora.
M'explico??
Igual no

Moltes gràcies Pompier!!!

I l'alçada real d'aspiració?

Moltes gràcies.

Salutacions.

No estoy de acuerdo con la explicación que da Pompier ... por qué no puede el agua circular por 2 líneas a la vez? ... En el caso que preguntas las pérdidas de carga de la linea de 45 sí serían de 1,12 (0.56*2) ... gazapo del temario ...

La altura real de aspiración dice el temario de comisiones que son 7-8m? Caramba, lo tengo aquí delante y pone que son 7 ...

no hi ha cap error, crec que és correcte

Climber l'he ficat al reves,perdona.

Es el llibre d'Adams el que diu 7.5 - 8 metres (pàgina 9-13) i el temari de la copisteria diu 7m.

Salutacions.

Bé, qui hagi estudiat hidràulica o càlcul de perdues de carrega en tuberies de reg sap que sempre s'agafa el punt més desfavorable i que mai se sumen les línies, i qui tingui una opinió diferent dons bé que hem de fer.

I l'alçada d'aspració teòrica és 10 m (ab 1 atm)però la pràctica varia, no és una xifra exacta perquè depend d les condicions ambientals, així com a nivell de mar pot rondar els 8 m, a mida que es va pujant en alçada aquest nivell va baixant: no es pot aspirar el mateix a la costa que als pirineus.
així que pot rondar els 7-8m, però no et poden preguntar a l'exàmen quina és l'alçada d'aspiració exacta.

Cuando se estudia una instalación siempre se utiliza la ecuación de linea que viene dada por:

PB=PL+PC+AG

PB:Presión de bomba
PL:Presión en punta de lanza
PC:perdidas de carga
AG:altura geométrica

Esta ecuación se usa una vez por cada línea o recorrido que siga el agua. Por ponerte un simil, como ha dicho Pompier la gota solo va por un camino.

En el problema 5 que dices, nos pregunta la PB sabiendo PL, AG y PC. En este caso como los dos recorridos son iguales las pérdidas de carga serán las mismas para ambas mangueras, por lo que da igual a partir de cual la calcules, ya que si la PL es igual en las dos mangueras y las PC de tb, la PB tb lo será.

Pero ojo!! otra cosa sería si la bifurcación fuese con mangueras distintas, es decir, con diferentes diámetros o longitudes. En este caso, lógicamente, PB de bomba si que seguiria siendo la misma para ambas mangueras, ya que la bomba siempre da una única presión. Pero la PL en punta de lanza y la PC es diferente para cada manguera.

Al tener diferentes diámetros o longitudes en las dos mangueras, sus pérdidas de carga (PC) tb son distintas. Por lo que las dos lineas se estudian por separado, obteniendo PL diferentes para ambas.

En este caso, por ejemplo, si el problema nos diera la PL y la PC de cada manguera por separado, para calcular la PB de bomba lo podemos hacer con cualquiera de las dos líneas, ya que como he dicho antes aun tener PL y PC diferentes en las dos, la Presión en la bomba siempre será la misma.

Con esto te quiero decir, que:

por cada recorrido diferente, (sea por longitud o diámetro de las mangueras) desde la Bomba hasta la salida del agua por una lanza, se utiliza una ecuación de línea independiente. Los recorridos iguales tendremos los mismos resultados de presión para ambos, por lo que calculándolo una sola vez nos sirve.


Respecto a la pregunta que haces de la altura máxima de aspiración, ésta depende de muchos aspectos y de las condiciones en que nos encontremos. Por lo que no existe un valor exacto que nos indique cual es la altura límite. Debes saber intuitivamente más o menos por donde puede encontrarse ese límite, pero no dar un valor exacto ya que cada situación es un mundo.

Saludos.

Aixó de l'alçada d'aspiració és el mateix que amb el tema de les escumes de baixa expanció. Un temari diu que va de 1 a 20, un altre de 1 a 25 i un altre de 1 a 30.... Més o menys són fins a 25. En un exàmen no et possaran l'alçada d'aspiració pràctica quina és? 7.5m, 7,8m, 8m o 10? et podan possar:
Exemple a) 7,5m 10m 4m o 12.
Exemple b) 8m 10m 4m o 12.
No se si s'enten la idea del que vull explicar. El fet, es saber mes o menys les dades.

Salut.

Com han dit els companys Pompier i chaito, l'alçada d'aspiració real no té un valor determinat perquè depèn de les pèrdues de càrrega, del valor de la pressió atmosfèrica i de l'alçada sobre el nivell del mar.

S'ha de tenir en compte que l'alçada teòrica és de 10,33 metres i que la pressió atmosfèrica disminueix en 0,129 metres de columna d'aigua cada 100 metres d'alçada, com a dit Pompier no és el mateix aspirar a la costa que als pirineus.

Per tenir una referència, a 1.000 metres d'alçada l'aspiració real seria aproximadament d'entre 8,25 i 9 metres.

Tampoc serà el mateix aspirar en un lloc un dia de tempesta (la pressió atmosfèrica serà inferior) que aspirar en el mateix lloc un dia clar (la pressió atmosfèrica serà l'habitual)

Marcel, un petit apunt al que has dit, que em sembla que és important saber;)

Heu de tenir en compte que aquesta relación que ha dit en Marcel de pèrdua de pressió de 0,129 m c.a per cada 100 metres, només es pot tenir present durant els primers metres d'alçada. És a dir, a partir d'una certa alçada la relació no es cumpleix.

Això es degut, a que la pèrdua de pressió atmosférica no és lineal amb l'alçada o a mesura que ens enlairem, sinó que és exponencial . Per tant, com hos comentaba, a partir d'un cert valor d'altura, aquesta relació no la podem utilitzar, ja que l'error entre la mesura real i la teórica és bastant considerable. Quan més alçada, la presió atmosférica disminueix en menor grau cada 100 metres. Aqui penjo un gràfic on es veu aquesta relació:



Salut!

Perdona, Pompier. No era mi intención ser tan tajante. Simplemete quería dar a entender que no comprendía lo que habías dicho. Ahora me queda claro, dos líneas no deben sumarse sino calcularse por separado. Ok!!

Chaito, pareces otra de las enciclopedias parlantes que hay por este foro!! jaja!!

Con un poco de suerte a ver si me toca a vuestro lado en el examen .. jaja!! bueno, eso si no estáis dentro ya, lo cual sería de suponer dado el dominio que teneis ... jaja!!

Tranki Climber, és que m'expico com un llibre tancat, je je, menys mal que l'exàmen no serà d'escriure

Tranki Climber, és que m'explico com un llibre tancat je je, menys mal que l'exàmen no serà d'escriure