TEMA:

Us explicaré la meva historia, potser a algú li pot servir...

He decidit deixar d'opositar, després de 4 anys intentant-ho, amb totes les meves forces.
Vaig estudiar de valent, al teòric em consideraven un crack, però el crack va ser el PACO que em va ajudar al principi, i després d'un temps no hi havia oposició que baixes del 8 del teòric, en una vaig quedar el segon.
A les físiques vaig treballar enèrgicament, dos anys amb el Josep i el LLORENC, que em van fer treure notes que mai hagués imaginat.
Vaig quedar ben a prop d'entrar en varies oposicions, a la conducció i fins i tot aprovant l'entrevista però fora de plaça. Bé, tot ha quedat en passat.
Tinc feina i família (dona i nena), i m'he negat a condicionar la felicitat per el propòsit de ser bomber. No tingueu pena per mi, jo no en tinc. De fet sóc la mar de feliç.

Ànims a tothom

No vull despedir-me sense recomanar-vos els àudios d'Antonio Blay, a www.almabetania.org/blay.htm

Jo t'entenc perfectament ja que també se m'ha passat pel cap més d'un cop engegau tot a la porra. Porto 4 anys opositant i crema moltísim. En algunes opos m'ha faltat poc per rascar plaça i en d'altres al revés, m'han tumbat a la 1a de canto.

M'ha agradat molt el teu últim fragment escrit, ja que ma mare m'ho ha dit mil cops.... ¿ fins a quin punt val la pena condicionar la teva vida i felicitat amb la opo de bomber ??

Sempre li dic el mateix, fins que entri ... o no hem quedi ni paciencia ni forces.

Estic casat, tinc hipoteca, els meus maldecaps com tothom i el tema dels crios el tinc apartat per culpa de la opo que no hem deixa temps, i a la vegada tinc unes ganes que hem moro de tenir ja el 1er baldufet.
Amb 33 tacos que faré al Gener molts dies penso en la teva reflexió final.

Pero bueno, demoment vaig aguantant com puc, tinc la dona que m'apolla al 100% així que demoment esperaré aquesta de barna i després.... ja veuré.

Una abraçada ben gran artista i m'alegro que indiferentment la teva decisió tinguis el més important i valiós ... SER FELIÇ !!!!

animo, yo tambien tengo mujer hipoteca un crio de 16 meses y uno en camino, pero mientraspueda quiero seguir,.
por cierto quien es este paco

BGC casi em cauen les llagrimes de llegir-te, has estat inmens tot el que has posat es nota que et surt del cor i aixo t'engrandeix, perque estic segur que ha estat una decisio molt dificil de prendre, m'alegro que estiguis tan segur de tot ojala alguns ho estiguessim tant com tu del que hauriem de fer, la veritat que no es pot dir una altre cosa que desitjar-te el millor per tu i la teva familia.
1abraçada noi

A tots aquells com BGC,Rampanat, Anonims , etc etc, que lluitem dia a dia....
És un llarg camí , que a mida que passen els anys la pujada cada cop es més forta,jo personalment després de varies opos , he decidit fer un "paron".Em presento a Bcn, per no sentir-me malament, sé que el temari ho passaré el psico ja no ho sé, dons fá prop de 3 mesos que no en faig cap....El meu cos a dit "prou"i em sento fatal per no tenir la força que tenia fá uns mesos....de 13 paliers ara estic a 11'5 i dona grácies.Precarietat laboral,hipoteca, vida social....Peró companys,fem una reflexió positiva de tot plegat,si tot va bé , ja no hi haurá limit d'edad,tenim una experiencia acumulada que ningú ens la treurá, potser, només potser, més endavant tota aquesta enèrgia i esforç , es veu canalitzada en el nostre objectiu,,,ser BOMBERS.

Que passeu unes bones festes i sobretot sobretot,,,,,no us engrexeu!!!

Sí senyor BGC!!! Jo estic igual que tú, amb 4 anys de patiments i desenganys forts. Amb patacades emocionals que estic segur que no han de ser gaire bones per la nostre salut mental. Pq les opos de bomber tenen això, un dia estàs a dalt de tot pq et veus dins del cos i a l'endemà ets al pou més profund que et puguis imaginar pq t'has quedat a 2 places d'entrar, inclòs em van fer anar a provar la roba, que fort.
Jo, personalment ja fa 2anys que tinc molt clar que no has de focalitzar tots els teus esforços en les opos, doncs de vegades, per molt ben preparat que vagis, no ho aconsegueixes i veus que molts cops les opos són injustes. Però bé, així és la vida. Però amics, la vida no s'acava aquí, que afortunadament només és una punyetera feina i si d'una cosa estic segur és que, al final, t'acabes acostumant a tot, i segur que pots aconseguir ser feliç treballant del que sigui.
Enhorabona per la teva decisió BGC!!!

Salut i força.

Ja tornaràs...

Joice... de veritat que ets un crak !!!! s'han deixat perdre un gran bomber !!!!!

Salut !!!!!

Bona tarda ha tothom,
jo també em trobo en un cas semblant dels que he llegit més amunt. Tinc 35 anys,
treballo, estic casat i fa un tgemps que busquem un petitó,però de moment no hi ha manera.
Després de treballar arriba a casa, fes les feines de casa que la meva pobra dona no ha pogut fer perqué també treballa, estudia i ha entrenar si et queden ganes perqué aixo d' aixecar-se cada dia a les 5 crema i molt cap allà mitja setmana. Després cada 2 setmanes canvia de torn passa de matí ha nit on al cap de 2 setmanes passes a tarda.En fí no cal seguir segur que tots teniu una "història per no dormir" al darrera vostre".
MOLTS ANIMS A TOTS ENDAVANT FORT, A LLUITAR FINS AL FINAL.

Jo tinc una frase preferida que diu: " el que em fa patir em fa més fort"

ANIMS I SALUT!!!!!!!!!!!!

Carles 35 jo en tinc una de millor: "el sufrimiento es pasajero, la gloria es para siempre."Ànims a tothom!!!

De vegades s'ha de fer un pas enrera per agafar empenta. Tú dedica temps a la familia i descansa, que la vida està plena d'oportunitats pels que estan disposats a aprofitar-les.

Preparar una oposició com aquesta té un component especial que no tenen altres oposicions. Conèixes gent molt humana, aprens coses realment útils, et fas fort física i mentalment. No crec que et resulti fàcil deixar de costat aquestes sensacions tan positives pel creixement personal, per tant i com ja t'he dit. Segurament tornaràs. I si no ho fas, sigues feliç igualment!

Hola, fa temps que visito i llegeixo aquest foro i avui... m'ha agradat el que he llegit, de la primera a la ultima paraula! BGC, tornis o no tornis, has decidit i crec que aixo ,et fa GRAN!. Que siguis molt feliç!

Hola a tots!!!
La meva historia tampoc se com acabara........ No fa 4 o 5 anys com alguns de vosaltres que estic amb el tema d´oposicions, nomes 1 any i poc, pero aixo si dedicat al 100% i deixant la pell i alguns moments em sembla que potser me possat amb un "ball de bastons" que sortire escaldat i van passants els dies i els mesos i realment quant paro i em posso a pensar amb tot el que estic deixant de banda... amics,temps, diners etcccc....... i amb la possibilitat de que tans esforços al final no es recompensin amb l´objectiu assolit. O sigui poder obtindre una plaça al cos.... Agafaria i deixaria les opos de banda i simplement m´emportaria tots els moments positius d´aquests temps d´entrenaments, estudis i bones amistats.
Pero acabant l´any i apunt de començar un any amb l´incertessa de com anira tot plegat he decidit que si un dia vaig engegar la feina i moltes altres coses a pendre pel sac, per l´objectiu de poder canviar radicalment la meva feina i en fi la forma de viure,el que no fare per unes quantes dificultats que surtin per el cami, ja sabeu tots... lesions, baixades d´anims etccc.....
abandonar el repte, ja que aixo significaria una derrota per mi.
O sigui que no se com anira, pero el que se segur que avegades el millor es caure com més avall possible, per poder aixecat amb forces i idees noves per continuar amb més forces que mai. I tindre la serenitat al cap de saber que qui lluite i tire endavant els seus somnis, ideals o simplements els seus objectius de futur: te la possibilitat de fer-los realitat.
Simplement volia donar a coneixer el que sem passava per el cap i animarnos a tots els que estem dia a dia lluitant!!!!
Només el temps ens donara els resultats..............

FINISHER va escriure: Hola a tots!!!
La meva historia tampoc se com acabara........ No fa 4 o 5 anys com alguns de vosaltres que estic amb el tema d´oposicions, nomes 1 any i poc, pero aixo si dedicat al 100% i deixant la pell i alguns moments em sembla que potser me possat amb un "ball de bastons" que sortire escaldat i van passants els dies i els mesos i realment quant paro i em posso a pensar amb tot el que estic deixant de banda... amics,temps, diners etcccc....... i amb la possibilitat de que tans esforços al final no es recompensin amb l´objectiu assolit. O sigui poder obtindre una plaça al cos.... Agafaria i deixaria les opos de banda i simplement m´emportaria tots els moments positius d´aquests temps d´entrenaments, estudis i bones amistats.
Pero acabant l´any i apunt de començar un any amb l´incertessa de com anira tot plegat he decidit que si un dia vaig engegar la feina i moltes altres coses a pendre pel sac, per l´objectiu de poder canviar radicalment la meva feina i en fi la forma de viure,el que no fare per unes quantes dificultats que surtin per el cami, ja sabeu tots... lesions, baixades d´anims etccc.....
abandonar el repte, ja que aixo significaria una derrota per mi.
O sigui que no se com anira, pero el que se segur que avegades el millor es caure com més avall possible, per poder aixecat amb forces i idees noves per continuar amb més forces que mai. I tindre la serenitat al cap de saber que qui lluite i tire endavant els seus somnis, ideals o simplements els seus objectius de futur: te la possibilitat de fer-los realitat.
Simplement volia donar a coneixer el que sem passava per el cap i animarnos a tots els que estem dia a dia lluitant!!!!
Només el temps ens donara els resultats..............

Grans paraules, anims a tots!

...penseu que si no lluiteu pels vostres somnis, acabareu lluitant pels d´algú altre...