TEMA:

quina seria l'alçada teorica d'aspiracio si ens trobem a 1000 metres per sobre dle nivell del mar?
a) 10 metres
b) 7 metres
c) 8.71 metres
d) 11.29 metres

tenim una istal.lacio de manega de 70 bifurcacio i dues linies de 45. les perdues de carrega a la linia de 70 es de 1.2 kg/cm2 i a les de 45 son de 0.56 kg/cm2 a cada una. si sabem que el cabal de sortida a cada llança es de 125 l/min, quin es el cabal que dona la bomba i quines les PC de tota la linia?

a) Q= 125 l/min i PC = 1.76/cm2
b) Q= 250 l/min i PC = 1.76/cm2
c) Q= 250 l/min i PC = 2.32/cm2
d) Q= 125 l/min i PC = 2.32/cm2

en una conduccio d'aigua de seccio constant, en quin punt hi ha mes pressio dinamica?

a) a l'entrada
b) a la sortida
c) en qualsevol punt
d) cap de les anteriors

apa a rumiar una miqueta que ja s'acostaa

S'agraeix l'interes pero aquestes son del test de safety i les han ficat un mun de cops aquí al foro.

No escric les respostes per si algú no l'ha fet mai tingui mes morbo, i si googleja pel buscador trobara fins i tot el raonament pas a pas.

Au, a apretar que ja falta menys pel dia del juicio final !!!!

Com que el buscador del fòrum no funciona (de moment) només comentar un truquillo. Amb el totpoderós Google, poses l'expressió de cerca seguida de (espai en blanc)site:http://bombers.es/forum

Exemples:
1000 metres per sobre del nivell del mar site:http://bombers.es/forum
manega de 70 bifurcacio i dues linies de 45 site:http://bombers.es/forum

I per cert, a la resposta que vaig donar al seu dia, fent un simil entre components hidràulics i elèctrics, dir que em vaig equivocar. El símil de pèrdua de càrrega no és resistència elèctrica, sino caiguda de tensió (voltatge) que cau en una resistència. Una mànega "és com" una resistència elèctrica i la seva pèrdua de càrrega "és com" el voltatge que cau a la resistència quan circula corrent (que seria l'aigua).

algu podria posar les respostes correctes??

gracies

jo diria la 1-C ja q per cada 1ooom hi ha una perdua de 1,29 bars y com a 0 m a 1bar en teoria podem aspirar fins a 10m pero com estem a 1000m li hem de restar aquesta perdua i quedara 8,71m

la 2-b i la 3-no estic molt segur diria la c ja q hi ha la mateixa pressio dinamica en qualsevol punt , crec

merci per les preguntes.

me he equivocat la 2 es la C em sembla

home, la primera pregunta és clarament per impugnar xD el buit perfecte no existeix i teoricament si existís podriem fer-ho a 10,33 però com que no, la màxima altura a nivell de mar és de 7, així que, cap resposta és correcte perque a 1000 metres d'altitud perdríem 1,29 com ha dit el company.

2- C 3- C

La 2 és la B. Dos mànegues en paral·lel amb la mateixa pèrdua de càrrega, no sumen les seves pèrdues, és una mica extrany d'entendre però és així. Estaria bé que algun crack de la hidràulica (Euler, yo te invoco) ens ho expliqués una mica.

La 2 és la B com bé diu en Joice, demanen les pèrdues de càrrega de la línia, no pas de la instal·lació, que està formada per les dues línies 45 mm.

Hola,

Crec que una bona forma d'entendre el perquè quan dues línies estan en paral·lel tenen la mateixa pèrdua de càrrega és fer un símil amb una instal·lació elèctrica. En aquesta, quan tenim 2 resistències en paral·lel tenim el mateix voltatge en aquestes. Com ja sabeu, la diferència de potencial és un símil a les pèrdues de càrrega... amb la qual cosa tenim que des d'una bifucació les dues mànegues, per diferents que siguin, tindràn sempre la mateixa pèrdua de càrrega... ja que l'aigua tendeix a buscar el camí més fàcil i fa que s'iguali el pas d'aquesta entre les dues mànegues... llavors el cabal total és la suma dels cabals individuals d'aquestes i les pèrdues de càrrega són les mateixes.

La veritat és que no sé si m'he sabut explicar gaire bé, però jo ho entenc així.

Salut.

molt bones,

jo a la 1 diria que és la D, ja que si estàs a 1000 metres d'altitud hi ha menys pressió atmosfèrica i com la pregunta demana l'alçada teòrica la única que està per sobre els 10,33 m és la D.

la 2 la trampa, com be ha dit el Joice, és que s'ha de sumar en línia no la instal·lació sencera, per tant
seria la B

i la 3 si és té secció constant, o sigui sense llança a l'extrem seria la C.

salut a tots!

Exacte, jo crec que també és així bido, aquí el problema recau en que a l'hora de buscar les pèrdues de càrrega de la línia es malinterpreta i es busquen les pèrdues de tota la instal·lació, o sigui de les dues línies simultàniament. Però en l'enunciat et demanen les pèrdues de càrrega de cada una de les línies per separat, no de tot el conjunt...

Respecte a la pregunta tercera, la correcta crec que és la B si considerem com a punt de sortida el punt més pròxim a la conducció, però fora d'ella. En aquest punt la pressió estàtica és zero degut a que el fluid no exerceix cap tipus de força sobre les parets de la conducció (doncs s'ha acabat aquesta), i per tant, si suposem que tenim un fluid ideal, aplicant Bernoulli,

P(in) = Pd(in) + Pe(in)
P(out) = Pd; Pe=0
P(in)= P(out) => Pd = Pd(in) + Pe(in)

com en principi la bomba dóna altura de pressió, Pe(in) serà diferent de zero, i part d'aquesta pressió és transformarà en energia cinètica a la sortida, o sigui en pressió dinàmica afegida a la que posseïa, de la mateixa manera com ho fa un surtidor.

La veritat és que no crec que hi hagi diferència entre les pèrdues totals de la instal·lació i les d'una línia, ja que diria que les pèrdues totals són iguals a les pèrdues de cada línia. En definitiva, que la pèrdua total quan les línies estan en paral·lel no es sumen, ja que aquesta és igual a cadascuna d'elles.